Els temps estan canviant

La crisi econòmica actual ha posat de relleu la magnitud de les perversions i deficiències del sistema. Com ja afirmàvem en aquesta tribuna fa un any, aquesta veritat incòmoda (anunciada) ens aboca a canviar radicalment de perspectiva: no podem créixer i produir seguint una lògica i uns models obsolets, que ens aboquen a una mena de globalització profundament injusta, insolidària, depredadora i socialment irresponsable. Una lògica insostenible.

Avui, es fa encara més evident aquest canvi d’època i de perspectiva. Joseph Stiglitz, Premi Nobel d’Economia, es rotund al respecte “Necessitem establir un sistema nou. El programa de globalització ha estat estretament vinculat als fonamentalistes del mercat: una ideologia de mercats lliures i liberalització financera que ens ha portat al desastre i ara venen a demanar ajut a l’Estat”. Una persona tan poc sospitosa d’esquerranisme com el financer George Soros ho ha dit també ben clar: “En aquesta situació tan negativa caldrà recórrer a solucions més radicals per fer front a l’actual crisi. Per fer front a l’escalfament global, que és l’autèntica crisi que li ve a sobre a l’economia mundial, cal prioritzar les inversions cap a les energies netes. Aquestes inversions haurien de substituir el consum com a motor de l’economia global”.

Cal, doncs, dir a les coses pel seu nom: el model actual de creixement econòmic dels darrers cicles sustentat, gairebé exclusivament, en el “motor” de la urbanització intensiva del territori (que ha provocat en algunes àrees geogràfiques de l’Estat nivells inaudits de corrupció i d’especulació subjecte a estudi i possible sanció per les instàncies de la Unió Europea); i les pretensions d’alguns agents de superar la crisi amb receptes de més liberalització i desregularització dels drets socials (baixar el poder adquisitiu del salaris, més precarització en el treball) i sense demanar responsabilitat als que han fet grans fortunes sobre la base d’hipotecar a milions de famílies, és una greu irresponsabilitat.

És ben cert que els temps estan canviant…, i davant aquest repte, cal fer un canvi innovador i aprofitar a fons les noves oportunitats. És a dir cal passar pàgina de l’economia del ciment i les energies fòssils: els models de creixements extensius en l’ocupació del territori i l’ús intensiu d’energies contaminants (l’economia del segle passat), a l’economia de la sostenibilitat del territori (com un ecosistema), i l’aplicació a tots els nivells de les energies netes i renovables (l’economia del segle XXI).

Un camp extraordinari per la dinamització econòmica del territori, la innovació tecnològica, la creació d’empreses, noves ocupacions i professions. En front del que proposen seguir els models “laborals” dels països asiàtics per ser competitius (equació eminentment falsa), hem de contraposar un model que s’acosti a les economies més dinàmiques del nostre entorn. (Alemanya és actualment líder de la Unió Europea en patents de tecnologies netes, a Gran Bretanya el Ministeri de Medi Ambient ha identificat un gran creixement de la indústria mediambiental amb més de 400.000 empleats l’any 2004. Fins i tot Barak Obama promet desenvolupar als Estats Units una estratègia i un fons de 50.000 milions de dòlars per la recerca i el desenvolupament de la indústria verda…). Els temps veritablement estan canviant i cal ara apostar per una economia associada als valors de la sostenibilitat i la responsabilitat social, la veritable economia de futur.

El propi ministre de treball, Celestino Corbacho, ha senyalat la gran oportunitat que tenim d’adaptar, de formar a milers i milers de persones en situació d’atur, (moltes d’elles derivades dels sector de la construcció) en activitats relacionades amb l’estalvi energètic, la rehabilitació i la construcció ecoeficient. Cal ara que els pressupostes de l’Estat siguin conseqüents amb aquestes premisses i amb el finançament de les administracions locals. Però aquest és una camp transversal d’oportunitats per tot l’entramat social, formatiu, universitari, econòmic i empresarial.

Per aquesta raó a la nostra ciutat, a Terrassa, que ja compta amb empreses i tecnologies líders en aquest camp, hem de ser capaços de desenvolupar una plataforma potent de diferents actors (Ajuntament, Universitat, empreses, associacions….) que permeti impulsar i compartir un esforç mancomunat en aquesta direcció. Un salt qualitatiu en l’economia i les tecnologies associades a la prevenció i mitigació del canvi climàtic, una contribució substantiva per actuar davant de la crisi generant noves oportunitats d’ocupació i de generació de riquesa.

Una flor no fa estiu…, però l’Informe de l’economia verda a Terrassa (elaborat en col·laboració amb la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat), és un primer indicador estimulant; la Primera Jornada sobre Ecoinnovació, amb la participació de representants de gairebé 100 empreses del nostre entorn, és també un signe positiu…, i el fet d’haver identificat dins del Pla d’Innovació de la ciutat, un clúster d’activitat econòmica emergent al voltant de les ecotecnologies, és un incentiu singular per explorar i actuar de forma mancomunada i intel·ligent.

Manel Pérez
Portaveu del Grup Municipal ICV-EUiA
Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa
President de l’Àrea d’Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic