Aquí podeu descarregar-vos les ponències corresponents a la quarta jornada Ecoinnovació 2011:

IV JornEcoinnovacion-Terrassa-30511

Presentació projecte 3 de maig

Aquí us podeu descarregar el pdf amb tota la informació de la quarta jornada sobre ecoinnovació, que aquest any es celebra de nou a Terrassa., el dia 3 de maig del 2011 al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (Mnactec) i que enguany està dedicada a la Modernització Energètica i als Green Jobs.

4ecoinnova_programa_1

Ja podeu descarregar-vos els resums d’algunes de les ponències realitzades:

Economia sostenible: nous sectors emergents i “Green Jobs”, a càrrec de Joaquín Nieto, president d’honor de la Fundació SUSTAINLABOUR. 01_jnieto

Presentació Estudi: Diagnosi i perspectives del vehicle elèctric a Catalunya, a càrrec de Joan Pallsé, coordinador de l’estudi, director de relacions institucionals de CIRCUTOR i de Francesc Astals i professor de l’ETSEIAT (UPC). 02_astals_pallise

Mobilitat elèctrica: canvi tecnològic i energètic Miquel Cruz, enginyer investigador de l’IREC (Institut de Recerca en Energia de Catalunya). 03_cruz

Fonts energètiques i xarxes intel·ligents Roger Marcos Director de l’Àrea d’Estalvi i Eficiència Energetica de l’ICAEN (Institut Català de l’Energia) 04_marcos

“Projecte Verde”, una xarxa tecnològica Carles Romaní, gerent de Relacions Institucionals del Grup Volkswagen España. 05_romani

Reptes i oportunitats de la Indústria respecte la mobilitat sostenible, Jaume Prat, Advanced Technology Director de FICOSA. 06_jprat

La planificació de la mobilitat i la promoció del vehicle elèctric a Terrassa Susi López, directora del Servei de Mobilitat de l’Ajuntament de Terrassa i Marc Cadevall, cap dels Serveis Tècnics de Medi Ambient de l’Ajuntament de Terrassa. 09_mcadevall

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNActec) ha estat l’escenari de la 3ªjornada sobre Ecoinnovació realitzada el dia 28 d’abril a Terrassa

Investigadors de universitats, tècnics, empresaris i reepresentants de l’Administració, han exposat els estudis més avançats i les seves pràctiques en l’àmbit de la Mobilitat Elèctrica i el Canvi Energètic.

Durant la jornada s’ha pogut visitar una exposició de vehicles elèctrics, al patí del Museu, organitzada per l’Associació Volt-Tour.

La jornada organitzada per Foment de Terrassa i la Fundació Fòrum Ambiental ha comptat amb la participació d’un centenar de persones.

Us informem de la celebració a Terrassa de la 3a jornada d’Ecoinnovació ” sobre Mobilitat elèctrica i canvi energètic

Tindrà lloc el proper 28 d’abril al mNACTEC de Terrassa i ja podeu inscriure-us a través d’aquesta adreça electrònica: mailto:maria.llordella@terrassa.cat

Presentació:

Les ciutats més innovadores i amb millor qualitat de vida d’arreu del món estan prenent iniciatives per reduir les emissions de CO2, limitant els desplaçaments motoritzats innecessaris, afavorint els sistemes de transport més nets, i facilitant l’ús dels vehicles eficients energèticament.

Aquesta tercera jornada d’ECOINNOVACIÓ vol incidir en els diferents aspectes relacionats amb la irrupció del vehicle elèctric i el canvi tecnològic i energètic associat.

I ho volem fer integrant diferents perspectives: la dimensió econòmica, la component tecnològica i innovadora, l’energètica (eficiència i aportació de les renovables), la professional i ocupacional, els nous reptes per a la indústria auxiliar, per als tallers d’automoció, les noves oportunitats de negoci i d’emprenedoria, la nova cultura d’ús de l’espai públic i la mobilitat saludable i eficient.

En aquesta Jornada coneixerem per part dels diferents experts:

Les noves oportunitats emprenedores (empreses, serveis, professions) de l’”economia verda”. Els projectes pilot més rellevants (viabilitat tècnica, energètica i econòmica) impulsats pel Ministeri d’Indústria i Ministeri de Ciència i Innovació, i el Govern de la Generalitat (Comissió per a la implantació del vehicle elèctric a Catalunya); els sistemes de càrregues i emmagatzematge; l’aportació de les energies renovables; el canvi tecnològic del sector industrial (components i tallers); les noves necessitats d’adaptació, formació i reciclatge; i el paper actiu de la ciutat com a propulsora cap a un canvi de model més responsable.

En definitiva, una cita per compartir, amb els agents i sectors implicats, les possibilitats de “l’economia i la tecnologia verda” aplicada a una mobilitat més creativa, innovadora i eficient: una mobilitat més intel·ligent.

Objectius:

Jornada realitzada a Terrassa el 29 d’abril 2009 al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC) sota el titol de “Un espai generador d’idees i catalitzador d’oportunitats”.

Amb aquesta II Jornada volem perseverar en els principis que van inspirar la primera edició: Facilitar un marc de referència per a l’intercanvi d’informació i d’experiències al voltant de l’Ecoinnovació.

És a dir, com produïm respostes intel·ligents per aprofitar les noves possibilitats (les ecotecnologies), i contribuir a millorar ambientalment els nostres sistemes productius, fent de l’ecoinnovació (produir noves idees, noves formes d’organització, nous dissenys, nous productes) una gran oportunitat per contribuir a canviar el model productiu, fer-lo més eficient, més competitiu, més exigent amb els nous temps.

En aquest sentit, volem donar a conèixer les experiències que al voltant del Pla de la Innovació de la nostra ciutat, s’estan generant al nostre entorn. Particularment les d’aquelles empreses de la nostra ciutat que formen part activa del Cluster d’Eficiència Energètica del Govern de la Generalitat.

També és una bona oportunitat per conèixer l’Estudi econòmic de les empreses del sector econòmic del medi ambient a Catalunya, un dels pocs sectors en creixement, així com estudis de la Càtedra UNESCO de la Sostenibilitat .

Es tracta d’una Jornada que té lloc en un context de crisi global, on les noves propostes al voltant del Green new deal, un camí emprés pel nou president dels EUA, i també per la UE, signifiquen un compromís i una oportunitat a gran escala per a generar activitat econòmica sobre unes noves bases: produir riquesa unint la innovació tecnològica i la innovació social per a avançar cap a una economia del futur compromesa amb la prevenció i mitigació del canvi climàtic.

La crisi econòmica actual ha posat de relleu la magnitud de les perversions i deficiències del sistema. Com ja afirmàvem en aquesta tribuna fa un any, aquesta veritat incòmoda (anunciada) ens aboca a canviar radicalment de perspectiva: no podem créixer i produir seguint una lògica i uns models obsolets, que ens aboquen a una mena de globalització profundament injusta, insolidària, depredadora i socialment irresponsable. Una lògica insostenible.

Avui, es fa encara més evident aquest canvi d’època i de perspectiva. Joseph Stiglitz, Premi Nobel d’Economia, es rotund al respecte “Necessitem establir un sistema nou. El programa de globalització ha estat estretament vinculat als fonamentalistes del mercat: una ideologia de mercats lliures i liberalització financera que ens ha portat al desastre i ara venen a demanar ajut a l’Estat”. Una persona tan poc sospitosa d’esquerranisme com el financer George Soros ho ha dit també ben clar: “En aquesta situació tan negativa caldrà recórrer a solucions més radicals per fer front a l’actual crisi. Per fer front a l’escalfament global, que és l’autèntica crisi que li ve a sobre a l’economia mundial, cal prioritzar les inversions cap a les energies netes. Aquestes inversions haurien de substituir el consum com a motor de l’economia global”.

Cal, doncs, dir a les coses pel seu nom: el model actual de creixement econòmic dels darrers cicles sustentat, gairebé exclusivament, en el “motor” de la urbanització intensiva del territori (que ha provocat en algunes àrees geogràfiques de l’Estat nivells inaudits de corrupció i d’especulació subjecte a estudi i possible sanció per les instàncies de la Unió Europea); i les pretensions d’alguns agents de superar la crisi amb receptes de més liberalització i desregularització dels drets socials (baixar el poder adquisitiu del salaris, més precarització en el treball) i sense demanar responsabilitat als que han fet grans fortunes sobre la base d’hipotecar a milions de famílies, és una greu irresponsabilitat.

És ben cert que els temps estan canviant…, i davant aquest repte, cal fer un canvi innovador i aprofitar a fons les noves oportunitats. És a dir cal passar pàgina de l’economia del ciment i les energies fòssils: els models de creixements extensius en l’ocupació del territori i l’ús intensiu d’energies contaminants (l’economia del segle passat), a l’economia de la sostenibilitat del territori (com un ecosistema), i l’aplicació a tots els nivells de les energies netes i renovables (l’economia del segle XXI).

Un camp extraordinari per la dinamització econòmica del territori, la innovació tecnològica, la creació d’empreses, noves ocupacions i professions. En front del que proposen seguir els models “laborals” dels països asiàtics per ser competitius (equació eminentment falsa), hem de contraposar un model que s’acosti a les economies més dinàmiques del nostre entorn. (Alemanya és actualment líder de la Unió Europea en patents de tecnologies netes, a Gran Bretanya el Ministeri de Medi Ambient ha identificat un gran creixement de la indústria mediambiental amb més de 400.000 empleats l’any 2004. Fins i tot Barak Obama promet desenvolupar als Estats Units una estratègia i un fons de 50.000 milions de dòlars per la recerca i el desenvolupament de la indústria verda…). Els temps veritablement estan canviant i cal ara apostar per una economia associada als valors de la sostenibilitat i la responsabilitat social, la veritable economia de futur.

El propi ministre de treball, Celestino Corbacho, ha senyalat la gran oportunitat que tenim d’adaptar, de formar a milers i milers de persones en situació d’atur, (moltes d’elles derivades dels sector de la construcció) en activitats relacionades amb l’estalvi energètic, la rehabilitació i la construcció ecoeficient. Cal ara que els pressupostes de l’Estat siguin conseqüents amb aquestes premisses i amb el finançament de les administracions locals. Però aquest és una camp transversal d’oportunitats per tot l’entramat social, formatiu, universitari, econòmic i empresarial.

Per aquesta raó a la nostra ciutat, a Terrassa, que ja compta amb empreses i tecnologies líders en aquest camp, hem de ser capaços de desenvolupar una plataforma potent de diferents actors (Ajuntament, Universitat, empreses, associacions….) que permeti impulsar i compartir un esforç mancomunat en aquesta direcció. Un salt qualitatiu en l’economia i les tecnologies associades a la prevenció i mitigació del canvi climàtic, una contribució substantiva per actuar davant de la crisi generant noves oportunitats d’ocupació i de generació de riquesa.

Una flor no fa estiu…, però l’Informe de l’economia verda a Terrassa (elaborat en col·laboració amb la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat), és un primer indicador estimulant; la Primera Jornada sobre Ecoinnovació, amb la participació de representants de gairebé 100 empreses del nostre entorn, és també un signe positiu…, i el fet d’haver identificat dins del Pla d’Innovació de la ciutat, un clúster d’activitat econòmica emergent al voltant de les ecotecnologies, és un incentiu singular per explorar i actuar de forma mancomunada i intel·ligent.

Manel Pérez
Portaveu del Grup Municipal ICV-EUiA
Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa
President de l’Àrea d’Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNActec) ha estat l’escenari de la jornada sobre Ecoinnovació que es va dur a terme el passat 17 d’abril a Terrassa

Investigadors de universitats, tècnics i empresaris van exposar els estudis més avançats i les seves pràctiques en ecodisseny, ecoeficiència i sosteniblitat

El ponents teòrics han estat els investigadors, Joan Rieradevall de la UB i Jaume Cendra de la Càtedra UNESCO de la UPC

La pràctica ha estat encapçalada per l’experiència de Lluís Otero, de Heras Holding, José Luis Lièbana de la Fundació LEIA, les empreses CIRCUTOR, Vidal Gomà i INGENIABIOSYSTEMS. Per part de la Generalitat de Catalunya, el secretari Tècnic de l’oficina Catalana del Canvi Climàtic, Iñaki Gili, que va parlar de l’economia del canvi climàtic.

El tinent d’alcalde de l’Àrea d’Innovació i Desenvolupament estratègic i econòmic, Manuel Pérez, va apuntar en el seu discurs d’obertura que “només la ecoinnovació ens permetrà canviar fonamentalment els nostres patrons de producció i consum”. Segons Pérez “el món no evolucionarà, no superarà la seva situació normal de crisi utilitzant la mateixa forma de pensar que va crear la situació”.

La jornada ha estat organitzada per Foment de Terrassa i la Fundació Fòrum Ambiental i ha comptat amb la participació de prop de 100 persones. En aquest sentit, els organitzadors s’han mostrat molt satisfets per l’alt nivell de ponències i per l’èxit de participació, cosa que fa que ja estiguin preparant una segona edició d’ecoinnovació per al proper any.

Per a més informació sobre la jornada i ponències podeu veure el programa de la jornada en format pdf: programa-ecoinnovacio

Jornada: “ecoinnovació: noves idees i catalitzador d’oportunitats” a Terrassa

La Fundació Fòrum Ambiental conjuntament amb l’Ajuntament de Terrassa, a través de FOMENT de Terrassa, SA, des de l’Àrea d’Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic, ha organitzat aquesta Jornada temàtica.

Més de 100 persones han assistit a la jornada i us convidem a que repaseu les presentacions i ponencies en l’apartat d’aquest blog titulat “Jornada ecoinnovacio 2008 (ponencies)”.

La sostenibilització curricular: un repte i una oportunitat

Arnau Urgell

La Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat, fòrum que reuneix una cinquantena de grups de recerca, empreses, administracions i entitats, va organitzar una jornada sobre la sostenibilitat en la reforma dels plans d’estudi. La sostenibilització curricular pren especial importància en un moment en plena implementació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) -conegut com a Procés de Bolonya- pel qual s’han de reformar tots els plans d’estudi. Els canvis també afectaran les denominacions, per exemple, les ‘carreres’ a partir d’ara s’anomenaran ‘graus’.
La importància d’aquest procés es va constatar amb la presència de dos càrrecs de la Generalitat. Per una banda Blanca Palmada, comissionada d’Universitats així com Frederic Ximeno, director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Ximeno que va destacar la importància de la tasca de la Xarxa en aglutinar els diversos agents implicats en l’educació i la sostenibilitat també es va referir al fet que a Catalunya, a diferència d’altres països, s’ha inclòs en el Pla d’acció per a la mitigació del canvi climàtic l’educació i la sensibilització com a pilar fonamental.
Anna Maria Geli, rectora de la Universitat de Girona i presidenta del Grupo de Calidad Ambiental y Desarrollo Sostenible de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) assenyala que allò important de jornades com l’organitzada per la Xarxa és ‘fer coincidir les persones que hem impulsat des de la base la sostenibilització curricular amb aquells càrrecs amb responsabilitat i competències en l’ordenació acadèmica’.
‘L’oportunitat’ de l’EEES La Declaració de Bolonya de 1999 és el principal document de referència en el procés cap a un Espai europeu d’educació superior. En aquesta Declaració s’expliciten els objectius de la integració de l’educació universitària que passen especialment per un ‘increment de la competitivitat i la capacitat d’atracció a nivell internacional’ i per l’adopció d’un sistema de titulacions fàcilment comparable que afavoreixi la mobilitat d’estudiants i professors.
Aquest procés -no exempt de crítiques per part de sectors estudiantils i del professorat- suposa una oportunitat per a la introducció de la sostenibilitat en els plans d’estudi. I és que en els propers anys s’han de reformular tots els plans d’estudi. ‘Es tracta de molta feina però al mateix temps un moment clau per a l’ambientalització de les carreres’ recorda la comissionada Blanca Palmada. Així mateix afegeix que els criteris per a la reforma dels graus -aprovats pel Consell Interuniversitari de Catalunya- inclouen l’assoliment de competències transversals entre les quals en destaca la sosteniblitat.
Aquesta reforma suposarà segons Geli una empenta en l’aspecte més endarrerit de l’ambientalització de la universitat. I és que des dels anys 90 els plans que han tirat endavant les universitats catalanes han prioritat la gestió ambiental -compra verda, estalvi energètic, mobilitat…- i la formació de professorat i personal d’administració i serveis.
Geli afegeix: ‘falta molt per fer i cal que ajudem al professorat universitari en la integració del desenvolupament sostenible en les seves matèries’.
Els principals debats
Els principals debats en la sostenibilització curricular se situen en entendre aquest procés des d’un punt de vista transversal o excepcional, així com definir si el seu impuls ha de ser ‘de baix a dalt’ o a l’inversa.
En general malgrat que la transversalitat és el gran objectiu, molts dels responsables de política acadèmica acaben admetent com a escenari més pragmàtic la creació d’assignatures obligatòries de sostenibilitat. Anna Maria Geli considera que no són ‘dues visions incompatibles’ i que ‘els mòduls temàtics poden ajudar a superar el perill que de tant transversal acabi passant desapercebut’.
Respecte a l’altra qüestió, Màrius Roviralta, rector dela Universitat de Barcelona, considera imprescindible -a banda d’un impuls des de la base- que els equips rectorals assumeixen aquesta visió com a opció estratègica. Aquest fet segons Roviralta ja s’ha donat en universitats com el Massachussetts Institute of Tecnology (MIT) en el qual la sostenibilitat no és només un factor transversal -en la docència, la recerca i la gestió- sinó també una aposta com a institució i un element diferencial de ‘marca’. D’aquesta manera en algunes de les universitats de referència aquesta qüestió s’afegeix als conceptes clàssics: lideratge, tradició o innovació entre altres.
Blanca Palmada també ho percep des del punt de vista del benchmarking. ‘La sostenibilitat també ens donarà imatge, estudiants i recursos; per tant, a banda del seu interès per se ha de ser un exercici continu de seducció’.
L’experiència holandesa
A Holanda ja el 1998 es va crear una comissió nacional per a la introducció de la sostenibilitat en els currículums. És per aquest motiu que la conferència central de la jornada ha estat a càrrec de Dirk-Jan Peet de la Delft University of Tecnology (TUD), centre que també el 1998 va iniciar el procés d’ambientalització dels plans d’estudi amb un pressupost d’1,5 milions d’euros. Peet és professor del departament de Dinàmiques Tecnològiques i Desenvolupament Sostenible i la seva recerca se centra en la introducció de la sostenibilitat en els ensenyaments d’enginyeria.
No es tracta d’una elecció a l’atzar. Jordi Segalàs, coordinador d’Edusost.cat ho explicava: ‘hem volgut portar algú que ens pogués explicar experiències exitoses d’introducció transversal de la sostenibilitat en els currículums universitaris’. ‘No volíem filosofia sinó casos que funcionin’ afegeix.
L’estratègia de la TUD s’ha basat en un minuciós pla d’entrevistes amb el conjunt de professors. Entrevistes que pretenien per una banda conèixer de primera mà les possibilitats d’incorporació de la sostenibilitat en cada assignatura, però, al mateix temps, motivar els professors a participar en grups de treball per discutir i consensuar estratègies. Finalment, per a cada carrera es va redactar un informe en el qual també s’hi van incloure els acords presos -introducció d’un tema o un cas d’estudi- amb els professors de manera individual. Aquest sistema es va tirar endavant després de veure que estratègies més jeràrquiques -intentar formar els professors en sostenibilitat- no resultaven exitoses ja que es percebien com un intrusisme i, tal com afirma Dirk-Jan Peet ‘era molt difícil ensenyar al major especialista en una matèria’. Peet també ha subratllat que en el grau d’enginyeria industrial el procés va provocar que els mateixos professors decidissin ‘reciclar-se’ en qüestions pedagògiques per tal d’assolir una major qualitat en la docència.
La UPC pionera
Després de la intervenció de Peet la taula rodona amb els diversos responsables de política acadèmica de les universitats catalanes ha mostrat la gran distància entre el nostre país i Holanda.
Tanmateix si una universitat està una passa per davant de les altres és la UPC. En aquest sentit el Pla 2015 UPC Sostenible pretén que en aquest horitzó la universitat esdevingui un referent en en el desenvolupament tecnològic sostenible. Tal com afirma Miquel Barceló, comissionat per al Desenvolupament Sostenible de la UPC, ‘el nostre objectiu és que el 2015 tots els titulats de la UPC apliquin criteris de sostenibilitat en la seva activitat professional i en el seu àmbit d’influència’.
Respecte a l’ambientalització curricular la proposta de la UPC es basa en un mòdul obligatori d’introducció a la sostenibilitat, un mòdul pràctic a cursar durant el grau i una integració mínima de totes les activitats de síntesi, especialment en el projecte de fi de carrera.
Per la seva banda, Josep Lladós, vicerector de Professorat i Ordenació Acadèmica de la UOC ha explicat la paradoxa que ha suposat per aquesta universitat a distància pensar que la sostenibilitat ja seria un valor inherent tot i que després que la realitat ho hagi desmentit. Lladós recorda que en un principi tots els materials eren exclusivament digitals però que la gran demanda dels alumnes van obligar a realitzar-ne una edició impresa.
La UOC en el procés d’acreditació dels nous graus ha introduït els denominats ‘punts verds’ és a dir, assignatures on relacionen la temàtica de la carrera amb el medi ambient i la sostenibilitat (dret ambiental, gestió ambiental, educació per a la sostenibilitat, anàlisi econòmica del medi ambient…) i de cara al 2009 es preveu presentar a acreditació un itinerari en turisme i desenvolupament sostenible en el marc del grau de turisme.
El cas de la UB l’aposta és molt similar a la universitat a distància ja que es preveu la creació d’un mòdul obligatori que relacioni la temàtica del grau (dret, economia, ciències polítiques…) amb el medi ambient i sostenibilitat. Es tracta segons la representant de l’equip rectoral de l’UB d’una alternativa ‘possibilista i pragmàtica’.