Un espai generador d’idees i catalitzador d’oportunitats

Terrassa, 29 d’abril 2009 al Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC)

Objectius:

Amb aquesta II Jornada volem perseverar en els principis que van inspirar la primera edició: Facilitar un marc de referència per a l’intercanvi d’informació i d’experiències al voltant de l’Ecoinnovació.

És a dir, com produïm respostes intel·ligents per aprofitar les noves possibilitats (les ecotecnologies), i contribuir a millorar ambientalment els nostres sistemes productius, fent de l’ecoinnovació (produir noves idees, noves formes d’organització, nous dissenys, nous productes) una gran oportunitat per contribuir a canviar el model productiu, fer-lo més eficient, més competitiu, més exigent amb els nous temps.

En aquest sentit, volem donar a conèixer les experiències que al voltant del Pla de la Innovació de la nostra ciutat, s’estan generant al nostre entorn. Particularment les d’aquelles empreses de la nostra ciutat que formen part activa del Cluster d’Eficiència Energètica del Govern de la Generalitat.

També és una bona oportunitat per conèixer l’Estudi econòmic de les empreses del sector econòmic del medi ambient a Catalunya, un dels pocs sectors en creixement, així com estudis de la Càtedra UNESCO de la Sostenibilitat .

Es tracta d’una Jornada que té lloc en un context de crisi global, on les noves propostes al voltant del Green new deal, un camí emprés pel nou president dels EUA, i també per la UE, signifiquen un compromís i una oportunitat a gran escala per a generar activitat econòmica sobre unes noves bases: produir riquesa unint la innovació tecnològica i la innovació social per a avançar cap a una economia del futur compromesa amb la prevenció i mitigació del canvi climàtic.

La crisi econòmica actual ha posat de relleu la magnitud de les perversions i deficiències del sistema. Com ja afirmàvem en aquesta tribuna fa un any, aquesta veritat incòmoda (anunciada) ens aboca a canviar radicalment de perspectiva: no podem créixer i produir seguint una lògica i uns models obsolets, que ens aboquen a una mena de globalització profundament injusta, insolidària, depredadora i socialment irresponsable. Una lògica insostenible.

Avui, es fa encara més evident aquest canvi d’època i de perspectiva. Joseph Stiglitz, Premi Nobel d’Economia, es rotund al respecte “Necessitem establir un sistema nou. El programa de globalització ha estat estretament vinculat als fonamentalistes del mercat: una ideologia de mercats lliures i liberalització financera que ens ha portat al desastre i ara venen a demanar ajut a l’Estat”. Una persona tan poc sospitosa d’esquerranisme com el financer George Soros ho ha dit també ben clar: “En aquesta situació tan negativa caldrà recórrer a solucions més radicals per fer front a l’actual crisi. Per fer front a l’escalfament global, que és l’autèntica crisi que li ve a sobre a l’economia mundial, cal prioritzar les inversions cap a les energies netes. Aquestes inversions haurien de substituir el consum com a motor de l’economia global”.

Cal, doncs, dir a les coses pel seu nom: el model actual de creixement econòmic dels darrers cicles sustentat, gairebé exclusivament, en el “motor” de la urbanització intensiva del territori (que ha provocat en algunes àrees geogràfiques de l’Estat nivells inaudits de corrupció i d’especulació subjecte a estudi i possible sanció per les instàncies de la Unió Europea); i les pretensions d’alguns agents de superar la crisi amb receptes de més liberalització i desregularització dels drets socials (baixar el poder adquisitiu del salaris, més precarització en el treball) i sense demanar responsabilitat als que han fet grans fortunes sobre la base d’hipotecar a milions de famílies, és una greu irresponsabilitat.

És ben cert que els temps estan canviant…, i davant aquest repte, cal fer un canvi innovador i aprofitar a fons les noves oportunitats. És a dir cal passar pàgina de l’economia del ciment i les energies fòssils: els models de creixements extensius en l’ocupació del territori i l’ús intensiu d’energies contaminants (l’economia del segle passat), a l’economia de la sostenibilitat del territori (com un ecosistema), i l’aplicació a tots els nivells de les energies netes i renovables (l’economia del segle XXI).

Un camp extraordinari per la dinamització econòmica del territori, la innovació tecnològica, la creació d’empreses, noves ocupacions i professions. En front del que proposen seguir els models “laborals” dels països asiàtics per ser competitius (equació eminentment falsa), hem de contraposar un model que s’acosti a les economies més dinàmiques del nostre entorn. (Alemanya és actualment líder de la Unió Europea en patents de tecnologies netes, a Gran Bretanya el Ministeri de Medi Ambient ha identificat un gran creixement de la indústria mediambiental amb més de 400.000 empleats l’any 2004. Fins i tot Barak Obama promet desenvolupar als Estats Units una estratègia i un fons de 50.000 milions de dòlars per la recerca i el desenvolupament de la indústria verda…). Els temps veritablement estan canviant i cal ara apostar per una economia associada als valors de la sostenibilitat i la responsabilitat social, la veritable economia de futur.

El propi ministre de treball, Celestino Corbacho, ha senyalat la gran oportunitat que tenim d’adaptar, de formar a milers i milers de persones en situació d’atur, (moltes d’elles derivades dels sector de la construcció) en activitats relacionades amb l’estalvi energètic, la rehabilitació i la construcció ecoeficient. Cal ara que els pressupostes de l’Estat siguin conseqüents amb aquestes premisses i amb el finançament de les administracions locals. Però aquest és una camp transversal d’oportunitats per tot l’entramat social, formatiu, universitari, econòmic i empresarial.

Per aquesta raó a la nostra ciutat, a Terrassa, que ja compta amb empreses i tecnologies líders en aquest camp, hem de ser capaços de desenvolupar una plataforma potent de diferents actors (Ajuntament, Universitat, empreses, associacions….) que permeti impulsar i compartir un esforç mancomunat en aquesta direcció. Un salt qualitatiu en l’economia i les tecnologies associades a la prevenció i mitigació del canvi climàtic, una contribució substantiva per actuar davant de la crisi generant noves oportunitats d’ocupació i de generació de riquesa.

Una flor no fa estiu…, però l’Informe de l’economia verda a Terrassa (elaborat en col·laboració amb la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat), és un primer indicador estimulant; la Primera Jornada sobre Ecoinnovació, amb la participació de representants de gairebé 100 empreses del nostre entorn, és també un signe positiu…, i el fet d’haver identificat dins del Pla d’Innovació de la ciutat, un clúster d’activitat econòmica emergent al voltant de les ecotecnologies, és un incentiu singular per explorar i actuar de forma mancomunada i intel·ligent.

Manel Pérez
Portaveu del Grup Municipal ICV-EUiA
Tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Terrassa
President de l’Àrea d’Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic

El Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (mNActec) ha estat l’escenari de la jornada sobre Ecoinnovació que es va dur a terme el passat 17 d’abril a Terrassa

Investigadors de universitats, tècnics i empresaris van exposar els estudis més avançats i les seves pràctiques en ecodisseny, ecoeficiència i sosteniblitat

Jornada: “ecoinnovació: noves idees i catalitzador d’oportunitats” a Terrassa

La Fundació Fòrum Ambiental conjuntament amb l’Ajuntament de Terrassa, a través de FOMENT de Terrassa, SA, des de l’Àrea d’Innovació i Desenvolupament Estratègic i Econòmic, ha organitzat aquesta Jornada temàtica.

Més de 100 persones han assistit a la jornada i us convidem a que repaseu les presentacions i ponencies en l’apartat d’aquest blog titulat “Jornada ecoinnovacio 2008 (ponencies)”.

La sostenibilització curricular: un repte i una oportunitat

Arnau Urgell

La Xarxa de Recerca en Educació per a la Sostenibilitat, fòrum que reuneix una cinquantena de grups de recerca, empreses, administracions i entitats, va organitzar una jornada sobre la sostenibilitat en la reforma dels plans d’estudi. La sostenibilització curricular pren especial importància en un moment en plena implementació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES) -conegut com a Procés de Bolonya- pel qual s’han de reformar tots els plans d’estudi. Els canvis també afectaran les denominacions, per exemple, les ‘carreres’ a partir d’ara s’anomenaran ‘graus’.
La importància d’aquest procés es va constatar amb la presència de dos càrrecs de la Generalitat. Per una banda Blanca Palmada, comissionada d’Universitats així com Frederic Ximeno, director general de Polítiques Ambientals i Sostenibilitat del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Ximeno que va destacar la importància de la tasca de la Xarxa en aglutinar els diversos agents implicats en l’educació i la sostenibilitat també es va referir al fet que a Catalunya, a diferència d’altres països, s’ha inclòs en el Pla d’acció per a la mitigació del canvi climàtic l’educació i la sensibilització com a pilar fonamental.
Anna Maria Geli, rectora de la Universitat de Girona i presidenta del Grupo de Calidad Ambiental y Desarrollo Sostenible de la Conferencia de Rectores de las Universidades Españolas (CRUE) assenyala que allò important de jornades com l’organitzada per la Xarxa és ‘fer coincidir les persones que hem impulsat des de la base la sostenibilització curricular amb aquells càrrecs amb responsabilitat i competències en l’ordenació acadèmica’.
‘L’oportunitat’ de l’EEES La Declaració de Bolonya de 1999 és el principal document de referència en el procés cap a un Espai europeu d’educació superior. En aquesta Declaració s’expliciten els objectius de la integració de l’educació universitària que passen especialment per un ‘increment de la competitivitat i la capacitat d’atracció a nivell internacional’ i per l’adopció d’un sistema de titulacions fàcilment comparable que afavoreixi la mobilitat d’estudiants i professors.
Aquest procés -no exempt de crítiques per part de sectors estudiantils i del professorat- suposa una oportunitat per a la introducció de la sostenibilitat en els plans d’estudi. I és que en els propers anys s’han de reformular tots els plans d’estudi. ‘Es tracta de molta feina però al mateix temps un moment clau per a l’ambientalització de les carreres’ recorda la comissionada Blanca Palmada. Així mateix afegeix que els criteris per a la reforma dels graus -aprovats pel Consell Interuniversitari de Catalunya- inclouen l’assoliment de competències transversals entre les quals en destaca la sosteniblitat.
Aquesta reforma suposarà segons Geli una empenta en l’aspecte més endarrerit de l’ambientalització de la universitat. I és que des dels anys 90 els plans que han tirat endavant les universitats catalanes han prioritat la gestió ambiental -compra verda, estalvi energètic, mobilitat…- i la formació de professorat i personal d’administració i serveis.
Geli afegeix: ‘falta molt per fer i cal que ajudem al professorat universitari en la integració del desenvolupament sostenible en les seves matèries’.
Els principals debats
Els principals debats en la sostenibilització curricular se situen en entendre aquest procés des d’un punt de vista transversal o excepcional, així com definir si el seu impuls ha de ser ‘de baix a dalt’ o a l’inversa.
En general malgrat que la transversalitat és el gran objectiu, molts dels responsables de política acadèmica acaben admetent com a escenari més pragmàtic la creació d’assignatures obligatòries de sostenibilitat. Anna Maria Geli considera que no són ‘dues visions incompatibles’ i que ‘els mòduls temàtics poden ajudar a superar el perill que de tant transversal acabi passant desapercebut’.
Respecte a l’altra qüestió, Màrius Roviralta, rector dela Universitat de Barcelona, considera imprescindible -a banda d’un impuls des de la base- que els equips rectorals assumeixen aquesta visió com a opció estratègica. Aquest fet segons Roviralta ja s’ha donat en universitats com el Massachussetts Institute of Tecnology (MIT) en el qual la sostenibilitat no és només un factor transversal -en la docència, la recerca i la gestió- sinó també una aposta com a institució i un element diferencial de ‘marca’. D’aquesta manera en algunes de les universitats de referència aquesta qüestió s’afegeix als conceptes clàssics: lideratge, tradició o innovació entre altres.
Blanca Palmada també ho percep des del punt de vista del benchmarking. ‘La sostenibilitat també ens donarà imatge, estudiants i recursos; per tant, a banda del seu interès per se ha de ser un exercici continu de seducció’.
L’experiència holandesa
A Holanda ja el 1998 es va crear una comissió nacional per a la introducció de la sostenibilitat en els currículums. És per aquest motiu que la conferència central de la jornada ha estat a càrrec de Dirk-Jan Peet de la Delft University of Tecnology (TUD), centre que també el 1998 va iniciar el procés d’ambientalització dels plans d’estudi amb un pressupost d’1,5 milions d’euros. Peet és professor del departament de Dinàmiques Tecnològiques i Desenvolupament Sostenible i la seva recerca se centra en la introducció de la sostenibilitat en els ensenyaments d’enginyeria.
No es tracta d’una elecció a l’atzar. Jordi Segalàs, coordinador d’Edusost.cat ho explicava: ‘hem volgut portar algú que ens pogués explicar experiències exitoses d’introducció transversal de la sostenibilitat en els currículums universitaris’. ‘No volíem filosofia sinó casos que funcionin’ afegeix.
L’estratègia de la TUD s’ha basat en un minuciós pla d’entrevistes amb el conjunt de professors. Entrevistes que pretenien per una banda conèixer de primera mà les possibilitats d’incorporació de la sostenibilitat en cada assignatura, però, al mateix temps, motivar els professors a participar en grups de treball per discutir i consensuar estratègies. Finalment, per a cada carrera es va redactar un informe en el qual també s’hi van incloure els acords presos -introducció d’un tema o un cas d’estudi- amb els professors de manera individual. Aquest sistema es va tirar endavant després de veure que estratègies més jeràrquiques -intentar formar els professors en sostenibilitat- no resultaven exitoses ja que es percebien com un intrusisme i, tal com afirma Dirk-Jan Peet ‘era molt difícil ensenyar al major especialista en una matèria’. Peet també ha subratllat que en el grau d’enginyeria industrial el procés va provocar que els mateixos professors decidissin ‘reciclar-se’ en qüestions pedagògiques per tal d’assolir una major qualitat en la docència.
La UPC pionera
Després de la intervenció de Peet la taula rodona amb els diversos responsables de política acadèmica de les universitats catalanes ha mostrat la gran distància entre el nostre país i Holanda.
Tanmateix si una universitat està una passa per davant de les altres és la UPC. En aquest sentit el Pla 2015 UPC Sostenible pretén que en aquest horitzó la universitat esdevingui un referent en en el desenvolupament tecnològic sostenible. Tal com afirma Miquel Barceló, comissionat per al Desenvolupament Sostenible de la UPC, ‘el nostre objectiu és que el 2015 tots els titulats de la UPC apliquin criteris de sostenibilitat en la seva activitat professional i en el seu àmbit d’influència’.
Respecte a l’ambientalització curricular la proposta de la UPC es basa en un mòdul obligatori d’introducció a la sostenibilitat, un mòdul pràctic a cursar durant el grau i una integració mínima de totes les activitats de síntesi, especialment en el projecte de fi de carrera.
Per la seva banda, Josep Lladós, vicerector de Professorat i Ordenació Acadèmica de la UOC ha explicat la paradoxa que ha suposat per aquesta universitat a distància pensar que la sostenibilitat ja seria un valor inherent tot i que després que la realitat ho hagi desmentit. Lladós recorda que en un principi tots els materials eren exclusivament digitals però que la gran demanda dels alumnes van obligar a realitzar-ne una edició impresa.
La UOC en el procés d’acreditació dels nous graus ha introduït els denominats ‘punts verds’ és a dir, assignatures on relacionen la temàtica de la carrera amb el medi ambient i la sostenibilitat (dret ambiental, gestió ambiental, educació per a la sostenibilitat, anàlisi econòmica del medi ambient…) i de cara al 2009 es preveu presentar a acreditació un itinerari en turisme i desenvolupament sostenible en el marc del grau de turisme.
El cas de la UB l’aposta és molt similar a la universitat a distància ja que es preveu la creació d’un mòdul obligatori que relacioni la temàtica del grau (dret, economia, ciències polítiques…) amb el medi ambient i sostenibilitat. Es tracta segons la representant de l’equip rectoral de l’UB d’una alternativa ‘possibilista i pragmàtica’.

Els ecologistes reclamen coherència en la planificació i la gestió hidrològica. Afirmen que s’ha d’evitar que l’aigua sigui utilitzada de forma partidista o que s’impulsin costoses infraestructures en els moments de crisis.

Amics de la Terra, Ecologistes en Acció, Greenpeace, SEO/BirdLife i WWF/Adena reclamen coherència en la planificació i la gestió hidrològica i en la protecció dels rius i aqüífers tal com exigeix la Directiva Marc de l’Aigua. Aquestes organitzacions ambientals opinen que, per a evitar la temptació que l’aigua sigui utilitzada de forma partidista o s’impulsin costoses infraestructures en els moments de crisis, s’hauria de respectar escrupolosament la unitat de gestió de la conca hidrogràfica.

L’eficiència econòmica i sostenibilitat ambiental de l’ús de l’aigua, juntament amb el càlcul i respecte als cabals ecològics, haurien d’establir-se com criteris bàsics per a consolidar els usos de l’aigua o assignar nous recursos. Per aquest motiu, aquests grups ecologistes consideren urgent la revisió de les concessions i l’eliminació dels pous i extraccions il·legals en totes les conques afectades per la sequera.

Alternatives per Barcelona

Com a possibles alternatives per al proveïment de l’àrea metropolitana de Barcelona -ara greument amenaçada-, els ecologistes plantegen continuar amb la instal·lació de dispositius domèstics d’estalvi, la modernització de les xarxes de distribució, reutilització de les aigües, la compra de drets a altres usuaris com els regants de les conques catalanes, i molt especialment la redistribució dels recursos hídriccs, destinant els de major qualitat al proveïment urbà, d’acord amb allò que indica la Llei d’Aigües.

En aquest sentit, s’hauria de substituir l’aigua de qualitat que actualment s’utilitza en el regadiu de les conques internes de Catalunya (fins i tot a pocs quilòmetres de Barcelona) per aigua residual depurada (procedent de les depuradores d’aigües residuals de Barcelona i la seva àrea metropolitana) i destinar la primera al proveïment urbà. Totes aquestes mesures, moltes d’elles ja contemplades en els actuals plans de sequera, haurien de generalitzar-se en els programes dels plans hidrològics de conca amb la finalitat de protegir els recursos, evitar l’impacte ambiental i prevenir els futurs impactes de les sequeres.

La Generalitat crearà un registre de les empreses que segueixin bones pràctiques ambientals. Les empreses obtindran un distintiu de “qualitat ambiental” en els seus productes com a reconeixement públic de l’esforç realitzat.

El secretari general de la Conselleria de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat, Eduard Pallejà, ha anunciat que el seu departament crearà un registre d’empreses que s’hagin compromès voluntàriament a seguir bones pràctiques ambientals més enllà del que exigeix la llei.

Aquest registre podria començar a funcionar a l’estiu, i la inscripció es faria efectiva desprès de comprovar que l’empresa està efectivament complint allò que ha promès. A canvi, les empreses obtindran un distintiu de “qualitat ambiental” en els seus productes com a reconeixement públic de l’esforç realitzat.

També hi haurà un registre estatal

Per la seva banda, la ministra de Medi Ambient, Cristina Narbona, va presentar ahir el Sistema de Compromisos Voluntaris per a la reducció de gasos d’efecte hivernacle, un registre també voluntari on les empreses apuntaran el seu compromís de reducció anual de CO₂, en especial en els sectors anomenats difusos (transport, construcció, comerç, residus, agrari i institucional).

Narbona va explicar que es tracta d’una iniciativa conjunta amb l’Observatori de la Sostenibilitat (OSE) que s’enmarca en l’Estratègia Espanyola de Canvi Climàtic i Energia Neta. Les reduccions d’emissions que s’hi presentin hauran de ser verificables, tant físicament com per la seva metodologia de càlcul, amb l’objectiu d’assolir una reducció anual d’un milió de tones de diòxid de carboni.

Un informe pide una mayor intervención para impulsar la ecoinnovación

En los últimos años en Europa se ha registrado un fuerte crecimiento del número de empresas relacionadas con la ecoinnovación. Sin embargo, ante la amenaza creciente que suponen el cambio climático y la contaminación ambiental, es necesario que se haga más por impulsar la difusión y la implantación a mayor escala de tecnologías innovadoras y ecológicas, según un informe de la Comisión Europea.

12 May 2007 | CORDIS

Se trata del segundo de una serie de informes publicados en el marco del Plan de Acción sobre Tecnologías Medioambientales (ETAP), una iniciativa que comenzó en 2004 para coordinar los esfuerzos de la UE y los Estados miembros por fomentar la ecoinnovación. Presenta un esbozo de las tendencias que se observan en el sector y de su evolución y revela que las ecoindustrias representan una porción en auge de la economía de la UE. Concretamente, representan el 2,1% del PIB total de la Unión y generan unos 3,5 millones de empleos de jornada completa. Alrededor del 75% de dichos empleos pertenecen a los sectores de la gestión hídrica y de residuos sólidos. Otros ámbitos en los que actúan las empresas europeas son el control de la contaminación atmosférica, la recuperación del suelo, las energías renovables y el reciclaje.

Asimismo, las empresas europeas relacionadas con las ecoindustrias gozan de una posición sólida a escala mundial. Se calcula que la UE acapara un tercio de la cuota de mercado en este sector, mientras que el Índice Dow Jones de Sostenibilidad muestra que las empresas europeas son las más sostenibles en trece de los dieciocho sectores económicos principales.

No obstante, hay que hacer aún mucho más para lograr los avances ambientales necesarios para combatir las amenazas planteadas por el cambio climático, la contaminación atmosférica y la erosión de los ecosistemas. «La ecoinnovación constituye un elemento fundamental en el empeño por detener el cambio climático. Nos pondrá en mucha mejor disposición para alcanzar antes de 2020 las metas de reducir en un 20% el consumo energético e incrementar en un 20% el uso de energías renovables. No obstante, disponemos de menos de trece años para lograr estos objetivos. Así pues, resulta vital que se explote sin demora la capacidad total de generar ecoinnovaciones. Sólo la ecoinnovación nos permitirá cambiar fundamentalmente nuestros patrones de producción y consumo», aduce Stavros Dimas, Comisario de Medio Ambiente de la UE.

Este informe especifica cinco ámbitos en los que hay que intervenir. Encabeza la lista la necesidad de que la contratación y la adquisición de productos y servicios sea más ecológica en los sectores público y privado. El informe sugiere que esto se conseguiría partiendo de la labor ya realizada, difundiendo modelos de especificaciones para licitaciones, estableciendo metas voluntarias, orientando sobre indicadores y difundiendo parámetros de referencia. Para este mismo año se prevé una Comunicación que exponga estos elementos.

Otras prioridades son movilizar inversiones financieras mayores, establecer sistemas de tecnología y rendimiento y realizar una evaluación comparativa de los planes nacionales. A corto plazo, las políticas deberían centrarse en aquellos sectores donde las ecoinnovaciones y las tecnologías ambientales puedan generar los mayores avances ambientales, con la mayor rapidez y del modo más sencillo, a saber: la construcción, la alimentación y las bebidas y el transporte particular.

Aparte de las cinco acciones orientadas a aumentar la demanda, en el informe se indica la necesidad de adoptar ciertas medidas generales de apoyo, entre otras la canalización y el aprovechamiento de la investigación realizada mediante el Séptimo Programa Marco (7PM). Esto se puede lograr estableciendo sinergias entre temas de investigación, plataformas tecnológicas, mercados pioneros emergentes y la legislación. La investigación acerca de la metodología para la evaluación tecnológica también podría contribuir a mejorar los futuros sistemas de verificación y estandarización. Asimismo, se tiene la oportunidad de promover más investigaciones sobre tecnologías ambientales a nivel internacional, según se sugiere en el informe.

Se calcula que hasta el 30% del presupuesto del 7PM abordará las tecnologías ambientales. La investigación se centrará en el hidrógeno y las pilas de combustible, los procesos de producción limpia, las fuentes de energía alternativas, la eliminación de CO2, los biocombustibles y las biorrefinerías, la eficiencia energética, las tecnologías de la información en apoyo del crecimiento sostenible, el transporte limpio y eficiente, las tecnologías hídricas, la gestión de residuos y del suelo, y los materiales ecológicos.

Finalitza Expo CO2 reclamant un canvi radical en les polítiques sobre canvi climàtic

El congrés europeu sobre el mercat i l’economia del clima celebrat a Barcelona va certificar la consolidació dels mercats de carboni.

Expo CO2, el congrés europeu sobre el mercat i l’economia del clima, va tancar ahir les portes a la Casa Llotja de Mar de Barcelona després de dos dies de debats i ponències dels principals experts del sector. La principal conclusió del congrés va ser la necessitat de realitzar canvis integrals en totes les polítiques públiques relacionades amb el canvi climàtic, per tal de reduir la seva vulnerabilitat i tenir en compte els riscos del clima en l’avaluació integral dels processos públics.

Els prop de 200 assistents al congrés també van estar d’acord amb què l’economia del clima està donant les seves primeres passes i encara té un llarg camí per recórrer, un camí que afecta àrees molt diverses i implica a un ampli grup d’actors. Alhora, les noves tecnologies jugaran un paper molt important per fer front al canvi climàtic, ja que només les tecnologies de futur aconseguiran modificar els actuals escenaris energètics.

Un mercat plenament consolidat
D’altra banda, Expo CO2 -organitzat conjuntament per la fundació Fòrum Ambiental i la Cambra de Comerç de Barcelona- va servir també per certificar que els mercats de carboni estan plenament consolidats. Als mercats continus, el preu del CO₂ està fixat en 25 euros per tona al 2008, un preu que evolucionarà fins els 26 euros/tona el 2012. Els experts que van participar al congrés van destacar que aquest preu ha aconseguit finalment que el CO₂ tingui un valor competitiu que permetrà invertir en innovació i reducció d’emissions de diòxid de carboni.

Trobareu informació sobre aquest esdeveniment a: http://ec.europa.eu/environment/etap/ecoinnovation/infoday_en.htm

I, a més, us podreu descarregar el pdf del programa.

“Thursday 8^th May, Brussels: if you are eager to know more about the €28 million funds set aside to co-finance eco-innovation this year, this event will the opportunity to hear it directly from the people who assess the eco-innovation proposals. Bringing together representatives of the institutions and the business world, the European Info Day”.

“Applying for Eco-Innovation funding is a competitive process, and only the best project proposals will be selected for funding. The European Info Day 2008 will give you essential information and advice on how to develop a good project proposal and apply successfully. It also offers the chance to find project partners from across Europe, exchange views and share expertise. Event date and location: Thursday 8th May 2008 in the EU quarter of Brussels”.